REVOLUTIONARY ROAD
Fitxa tècnica:
Direcció: Sam Mendes
Guió basat en la novel·la "Revolutionary Road" de Richard Yates: Justin Haythe
Producció: Bobby Cohen, John Hart, Sam Mendes i Scott Rudin
Producció executiva: Henry Fernaine, Marion Rosenberg i David M. Thompson
Fotografia: Roger Deakins
Muntatge: Tariq Anwar
Música: Thomas Newman
Disseny de producció: Kristi Zea
Revolutionary Road és una pel·lícula basada en la novel·la, que l’escriptor nord-americà Richard Yates (1926-1992) va publicar el 1961.
És un film que parla dels somnis frustrats, de la valentia, de la inseguretat, de la quotiadianitat...; però sobretot parla del conformisme que pateixen dia rere dia, les parelles de la societat occidental. I cal dir que el director, Sam Mendes, ha aconseguit que aquesta idea s’entengui des del principi de la pel·lícula amb la disputa dels dos protagonistes dins del cotxe.
Revolutionary Road ens presenta el típic el matrimoni de classe mitjana (els Wheeler), interpretat per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, el qual està sotmès a una vida rutinària. Frank Wheeler treballa a Manhattan en unes oficines; mentre la seva muller April, una dona decidida a fer el que vol amb la seva vida, l’espera a casa cuidant de la llar i dels seus dos fills. Aquesta rutina esmentada, molt comú en la societat americana dels anys 50, i sovint en l’actual, un dia es veu trencada amb la proposta per part de April al seu marit d’anar a viure a París. Frank en un principi l’accepta entusiasmat, i a partir d’aquell moment la seva vida com a parella torna a tenir sentit. Fins aquí, tot molt bé. No obstant, això canvia amb el pas del temps a causa de diversos esdeveniments, que per què no dir-ho, són poc originals (el típic fill no desitjat i un previsible ascens a la feina); i de la diferent personalitat que presenten els dos protagonistes. Aquesta situació porta a la disgregació de la parella, com normalment acostuma a succeir, després de la lluita per part del matrimoni per intentar recuperar la màgia perduda. En definitiva, es tracta d’un argument bastant convencional i previsible; però que, no obstant, el director Sam Mendes ha sabut explotar al màxim donant-li un toc molt particular.
Amb aquesta pel·lícula, el seu director torna a reprendre amb èxit els seus orígens descrivint la societat en què vivim, tal com va fer a “American Beauty”.
Sam Mendes, en aquest film ha fet un treball digne de valorar. Ha mostrat uns enquadraments molt treballats i una molt bona utilització de la música, que sovint té funcions molt expressives. Encara que, la banda sonora de Thomas Newman s’assembla molt a la utilitzada a “American Beauty” en algunes ocasions.
Durant tota la pel·lícula podem observar que el disseny del vestuari és perfecte, de la mateixa manera que la decoració. Hi ha tota mena de detalls cuidats, que ens fan endinsar de bon grat, com a espectadors, als anys 50 (les faldilles altes, els barrets de copa, les oficines on treballa Frank, els trens que utilitzen per desplaçar-se...).
També vull mencionar la gran interpretació de tots els actors de la pel·lícula, tant la dels principals com la dels secundaris, que fa créixer la seva qualitat. Sincerament, Leonardo DiCaprio m’ha sorprès molt positivament en el seu paper de Frank Wheeler. En aquest film Leo deixa de ser el jove que el públic està acostumat a veure, per convertir-se en un pare de família. La seva interpretació del paper de marit protagonista, molt difícil pel meu parer, és magnífica. També, Kate Winslet com a April està impressionant. L’actriu deixa entendre en tot moment les contradiccions internes que pateix el personatge que interpreta, i d’aquesta manera el fa més proper, més real. A més, els diàlegs que mantenen aquests dos personatges són molt bons, especialment els de les baralles, que són interpretats amb molta verosimilitud i amb un grau molt alt de tensió. L’espectador, quan presencia les converses que mantenen el matrimoni dels Wheeler se sent com si no pogués sentir allò que diuen, com si fos massa privat i íntim per ser escoltat.
En Revolutionary Road es veu un lligam molt especial entre Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, que queda plasmat en els seu treball a la pantalla.
Els personatges secundaris com els veïns dels Wheeler, la secretaria, l’agent immobiliària i el seu fill estan molt definits, potser un pèl massa, ja que no cal ser un Sherlock Holmes per endevinar el lloc i el paper que ocuparan dins de la pel·lícula. No obstant, la interpretació d’aquests és molt bona, en particular de la Michael Shannon; que amb les seves curtes però intenses intervencions, no m’estranya que hagi estat nominat com a millor actor secundari als Oscars.
Com ja he comentat, és una pel·lícula amb molt de suc i plena de metàfores, ideal per aquelles persones que no els agrada quedar-se indiferent quan veuen un film.
En general, tota la pel·lícula és una forta crítica a la institució del matrimoni. Sam Mendes, vol mostrar la conformitat i l’estereotipació d’allò que és correcte i no ho és en la vida de parella; i de fet, ho aconsegueix. Amb això, el director ha fet que moltes persones se sentin identificades amb els protagonistes de Revolutionary Road.
Sam Mendes ha fet sortir a la llum una molt bona pel·lícula i amb un ressò ben merescut. No obstant, per contra, aquesta té una durada massa llarga. M’explico, en determinades ocasions el film es fa una mica avorrit, ja que tota la pel·lícula gira entorn de les anades i vingudes de la parella, cosa que després de dos hores, s’acaba fent un xic pesat.
Valoració de l’1 al 10: 7
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario