EL GRAN TORINODirecció: Clint Eastwood
País: USA
Any: 2008
Duració: 116 min.
Intèrprets: Clint Eastwood (Walt Kowalski), Christopher Carley (padre Janovich), Bee Vang (Thao), Ahney Her (Sue), Brian Haley (Mitch), Geraldine Hughes (Karen), Brian Howe (Steve)
Guió: Nick Schenk
Producció: Clint Eastwood, Robert Lorenhttpz y Bill Gerber
Música: Kyle Eastwood y Michael Stevens
Fotografia: Tom Stern
Muntatge : Joel Cox y Gary D. Roach
Vestuari: Deborah Hopper
Data d’estrena: 09-01-2009
Estrena a Espanya: 06-03-2009
Actualment vivim en un món on el racisme i la intolerància estan a l’ordre del dia. En aquest món, que amb prou feines comprenem, s’emmarca la nova obra mestra de Clint Eastwood: El Gran Torino.
Després de veure aquesta pel·lícula vaig sortir del cinema encantada. I és que feia temps que no gaudia tant amb un film que mostrés la societat tal com és, amb tota la seva falsetat i les seves contradiccions; però també amb les seves oportunitats i la seva acceptació. El Gran Torino és una pel·lícula que torna a demostrar, un cop més, el gran potencial de Clint com a director.
El film narra la història de Walt Kawolski, un veterà de la Guerra de Corea; interpretat fantàsticament pel mateix Clint Eastwood, que després de la mort de la seva dona dedica el seu temps a les reparacions domèstiques. Walt és un home malcarat i fred, que viu aïllat de la seva família i envoltat per una comunitat de veïns asiàtics hmong, que en un principi desprecia.
Després de salvar-ne un d’ells (el fill petit) de les bandes locals, el senyor Kawolski acaba entaulant amistat amb aquests immigrants.
D’aquesta manera Walt Kawolski s’acaba endinsant en una cultura totalment diferent; de la qual només en coneixia els vestigis de la guerra en la que havia lluitat, i que mai s’havia preocupat d’entendre; arribant així a crear amb ella uns llaços molt forts. Walt, d’aquesta manera es veu obligat a enfrontar-se als seus antics prejudicis.
Una història tòpica? Potser sí. No obstant, l’enfocament i el treball que li dóna el director, la diferencia de produccions fetes per d’altres. Climt Eastwood sap plasmar de manera espectacular la història a la pantalla; i la dota d’un interès poc comú, que fa que s’endinsi a les consciències dels espectadors.
Un film, que deixa entreveure els dimonis del seu director enfront la fe, la família; i el conflicte entre l’individu i una societat del segle XXI, que canvia constantment desbordada per l’interculturalisme. Tot això dotat de tocs d’humor molt peculiars i sarcasmes; que et fan esclafir de riure des de les últimes files del cinema.
La interpretació del protagonista Walt Kawolski, feta pel mateix Climt Eastwood, també és extraordinària. En la que sembla ser la última pel•lícula d’aquest home com a actor; ha donat vida a un personatge vell, tossut i inflexible, un paper que li va a la mida. Un paper que desprén aquesta tranquilitat tan peculiar dels personatges que encarna Climt. Les seves mirades tan característiques i les seves expressions expliquen sovint allò que no està escrit en el guió; que és l’element menys destacable del film. Els gestos de l’actor parlen dels remordiments del seu personatge, de la seva curiositat, de la no acceptació d’un món que ha canviat… En definitiva, una interpretació d’aquelles que venen ganes d’aixecar-te de la butaca i cridar: Chapó! (Aquests motius fan sorprenent la seva absència entre els candidats a l’Óscar.)
També és molt bona la interpretació de Ahney Her com a Sue; la filla dels veïns hmong, amb les seves “vacil•lades”.
En aquesta pel·lícula també és molt destacable la fotografia de Tom Sterry (il•luminador de Clint Eastwood en les seves set últimes pel•lícules), que continua estan molt ben tractada, i porta el segell característic del seu director.
Una altra cosa sorprenent del film (sí, n'hi ha per donar i per vendre) és la seva música, la qual està escollida en gran part, pel mateix director. Clint Eastwood, a més, en aquesta pel•lícula treu la seva faceta compositora i s’atreveix a cantar amb la seva veu tant característica la cançó final on apareixen els títols de crèdits; una cançó que fa posar els péls de punta.
En definitiva, El Gran Torino és una pel•lícula com n’hi ha poques. D’aquelles tan pròpies de Clint Eastwood, com ara El Intercanvio, que fan que et quedis parat reflexionant quan s’han encès les llums de la sala.
És un excel•lent retrat d’un xoc entre cultures, que fa riure i emocionar. Una combinació perfecta entre comèdia i drama. Un film que fa pensar sobre la realitat mundial i que condueix a una certa i bonica conclusió.
És un gran film, que encarna un discurs moralista; i que un bon cinèfil no pot deixar de banda.
El film narra la història de Walt Kawolski, un veterà de la Guerra de Corea; interpretat fantàsticament pel mateix Clint Eastwood, que després de la mort de la seva dona dedica el seu temps a les reparacions domèstiques. Walt és un home malcarat i fred, que viu aïllat de la seva família i envoltat per una comunitat de veïns asiàtics hmong, que en un principi desprecia.
Després de salvar-ne un d’ells (el fill petit) de les bandes locals, el senyor Kawolski acaba entaulant amistat amb aquests immigrants.
D’aquesta manera Walt Kawolski s’acaba endinsant en una cultura totalment diferent; de la qual només en coneixia els vestigis de la guerra en la que havia lluitat, i que mai s’havia preocupat d’entendre; arribant així a crear amb ella uns llaços molt forts. Walt, d’aquesta manera es veu obligat a enfrontar-se als seus antics prejudicis.
Una història tòpica? Potser sí. No obstant, l’enfocament i el treball que li dóna el director, la diferencia de produccions fetes per d’altres. Climt Eastwood sap plasmar de manera espectacular la història a la pantalla; i la dota d’un interès poc comú, que fa que s’endinsi a les consciències dels espectadors.
Un film, que deixa entreveure els dimonis del seu director enfront la fe, la família; i el conflicte entre l’individu i una societat del segle XXI, que canvia constantment desbordada per l’interculturalisme. Tot això dotat de tocs d’humor molt peculiars i sarcasmes; que et fan esclafir de riure des de les últimes files del cinema.
La interpretació del protagonista Walt Kawolski, feta pel mateix Climt Eastwood, també és extraordinària. En la que sembla ser la última pel•lícula d’aquest home com a actor; ha donat vida a un personatge vell, tossut i inflexible, un paper que li va a la mida. Un paper que desprén aquesta tranquilitat tan peculiar dels personatges que encarna Climt. Les seves mirades tan característiques i les seves expressions expliquen sovint allò que no està escrit en el guió; que és l’element menys destacable del film. Els gestos de l’actor parlen dels remordiments del seu personatge, de la seva curiositat, de la no acceptació d’un món que ha canviat… En definitiva, una interpretació d’aquelles que venen ganes d’aixecar-te de la butaca i cridar: Chapó! (Aquests motius fan sorprenent la seva absència entre els candidats a l’Óscar.)
També és molt bona la interpretació de Ahney Her com a Sue; la filla dels veïns hmong, amb les seves “vacil•lades”.
En aquesta pel·lícula també és molt destacable la fotografia de Tom Sterry (il•luminador de Clint Eastwood en les seves set últimes pel•lícules), que continua estan molt ben tractada, i porta el segell característic del seu director.
Una altra cosa sorprenent del film (sí, n'hi ha per donar i per vendre) és la seva música, la qual està escollida en gran part, pel mateix director. Clint Eastwood, a més, en aquesta pel•lícula treu la seva faceta compositora i s’atreveix a cantar amb la seva veu tant característica la cançó final on apareixen els títols de crèdits; una cançó que fa posar els péls de punta.
En definitiva, El Gran Torino és una pel•lícula com n’hi ha poques. D’aquelles tan pròpies de Clint Eastwood, com ara El Intercanvio, que fan que et quedis parat reflexionant quan s’han encès les llums de la sala.
És un excel•lent retrat d’un xoc entre cultures, que fa riure i emocionar. Una combinació perfecta entre comèdia i drama. Un film que fa pensar sobre la realitat mundial i que condueix a una certa i bonica conclusió.
És un gran film, que encarna un discurs moralista; i que un bon cinèfil no pot deixar de banda.
Quina pel•lícula Clint, quina pel•lícula...
Valoració de l'1 al 10: 8,5
Per veure el trailer de la pel·lícula: http://www.youtube.com/watch?v=XHlZ-fOzkSE
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario